L'Embassament de Boadella / Teresa Serra, Jordi Colomer, Xavier Casamitjana, Carles Baserba



En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 52-54: il. (Dossier) 

Museu de l'Aigua de Lleida / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 46 (desembre 2023), p. 16-17 : il (El museu) 

Els Plans de desviament del Ter i del Daró / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1991) , p. 97-102 : il.

El Far d'Empordà. El patrimoni de l'aigua / [ressenya de] Josep Cols Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 342-343 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Far d'Empordà. El patrimoni de l'aigua / Rosa M. Moret Guillamet i Norma Pérez García. El Far d'Empordà : Ajuntament, 2023

El Projecte de construcció del Canal d'Urgell d'Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal (1823-1834) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 57-72

Entre els anys 1823 i 1834 es va elaborar el projecte de Canal d'Urgell i se'n van arribar a començar les seves obres. Es coneixia com el Canal de Fernando VII i havia de servir per regar la plana urgellenca. L'autor del projecte va ser Antoni Cellers. Va ser rectificat per Antoni Prat. La direcció facultativa de l'obra es va encarregar a José Cortines Espinosa. El 8 de juny de 1832 s'inauguraven solemnement les obres. Per realitzar-les es va construir un presidi al poble del Tossal, prop d'on es va situar la presa. L'any 1832 una terrible epidèmia de febres va fer estralls entre els treballadors, els presidiaris i la tropa que els custodiava. Això, juntament amb l'esclat de la I Guerra Carlina i un estat immers en la inestabilitat, la corrupció i la ruïna econòmica, li van donar el cop definitiu. Amb documentació inèdita donem a conèixer aquest projecte que va deixar de banda la idea de convertir el Canal d'Urgell en un canal de reg que també fos navegable, per centrar-se en un projecte més realista de canal simplement de reg.

L'Aigua / Xavier Cortadellas i Pitu Basart, coordinació



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 9 (primavera-estiu 2006), p. 40-93 : il. (Dossier) 

Conté: L'aigua se'n va de pressa / Xavier Cortadellas ; Lluita per l'aigua i contra l'aigua / Anna Ribas ; El riu perdut / Enric Ramionet ; Aiguats i aigua a la Bisbal / Jordi Frigola i Arpa ; Safareigs públics del puig Marí de Sant Feliu / Sílvia Alemany ; Les mines d'aigua de Lloret / Joan Domènech ; L'aigua corrent a Palamós / Pere Trijueque ; Les tres Roquetes / Pitu Basart ; El doll perdut de la font de la Vaca / Carme Vinyoles, Pau Lanao ; Can Vilallonga i l'aigua / Pitu Basart ; Pous de glaç a Calonge / Esther Loaisa ; Aigua dolça ran de mar / Teresa Bonal, Núria Sàbat ; Bestiari d'aigua dolça / Teresa Bonal, Núria Sàbat ; Ses antenes des pous de Tossa / David Moré ; L'aigua del ventre de la terra / Pitu Basart ; El safareig de can Corredor / Xavier Cortadellas ; Barques de llibant al Ter / Jordi Bonet-Coll ; La sèquia de Sentmenat / Salvador Vega ; L'aigua, al meu molí / Elvis Mallorquí ; Les basses de les Gavarres / Stéphanie Gascón, Eli Montserrat, Mònica Martinoy, Dani Boix ; Aigua embassada, vida al mas / Jordi Turró ; L'estany de can Castelló / Àngel Planas.

Les Sínies del Vinyet : memòria i patrimoni a la vora del Gaià, entre Altafulla i Tamarit / Ricard Ramon i Sumoy
Ramon i Sumoy, Ricard


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 235-252 : il.

Aquest article fa una aproximació històrica al que representà l'activitat agrària de regadiu a partir de les sínies a la partida del Vinyet (terme municipal de Tarragona, abans terme de Tamarit), entre la desembocadura del Gaià i el poble d'Altafulla. S'examina la història agrària del territori, des del segle XIX fins a la postguerra (de la vinya a l'horta) i s'explora les característiques de les sínies de sang que varen estar actives durant la segona part del segle XX. També s'examinen alguns aspectes de l'evolució de l'explotació de la terra a partir dels casos d'algunes de les sínies estudiades.

La lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià. Regadiu, molins i conflictes / [ressenya de] Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 47 (2023) , p. 281-282
Ressenya de:
. La lluita per l'aigua a la conca baixa del Gaià. Regadiu, molins i conflictes / Ricard Ramon Sumoy. Valls : Cossetània Edicions, 2022

Basses, fonts, rieres i ponts



En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 52 (març 2016), p. 3-76 : il. (El tema) 

Conté: L'aigua a Fitor: de la petja històrica a la necessitat actual / Joan Botey i Serra ; L'Aigua és femenina / Josep Falgueras i Ullastres ; Els senyors de les aigües a Pals / Narcís Subirana ; Molins i rieres del municipi de Calonge / Esther Loaisa Dalmau i Joan Molla Callís ; Les zones humides, miralls de vida sota el cel / Jaume Ramot ; La mina i la mare de la Font de Torroella / Marc Lemonche-Coll ; El pont del diable sobre la riera Aubi / Ramir Lacasa ; Fonts i altres elements hidràulics a Palafrugell / Evarist Puig i Dunjó ; El patrimoni vinculat a l'aigua a les Gavarres / Oriol Granyer, Maria Piferrer ; Els safareigs de Pals / Narcís Subirana ; La riquesa patrimonial que ha deixat l'aigua a Santa Cristina / Glòria Jara i Albertí ; La família Parals i el molí Gros de Pals / Narcís Subirana ; L'aigua com a protagonista / Jordi Frigola i Arpa ; Els safareigs públics del barri del Puig de Sant Feliu de Guíxols / Marc Auladell Agulló ; Fonts i pous de Palamós i Vall-llobrega ; Les fonts de les Gavarres ; Evolució tecnico-sanitària del subministrament d'aigua pública a la Bisbal / Ramon Piera de Ciurana, Rosa M. Masana Ribas.

Projecte d'endegament i urbanització de la riera de Llafranc, al terme municipal de Palafrugell / Anna Alsius Ferrer ; [dirigit per: Manuel Gómez Valentín]
Alsius Ferrer, Anna


2004
Dirigida per: Gómez Valentín, Manuel. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2004
3 vols. ; 30 cm
Projecte final de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

El Agua y la ciudad sostenible : hidrogeología urbana : textos del simposio, conferencias, ponencias y comunicaciones : Barcelona, 23 - 25 de octubre de 2003

El Agua y la ciudad sostenible : hidrogeología urbana (2003 : Barcelona )


Madrid : Instituto Geológico y Minero de España, 2004
341 p. : il.; 24 cm (Hidrogeología y aguas subterráneas, 11 ) 
Referències bibliogràfiques. Textos en castellà, català, anglès i alemany.
ISBN 8478405399

Quartes Jornades Sobre la Millora de la Gestió de l'Aigua a Catalunya : 27, 28 i 29 d'octubre de 1993, Pals (Girona)

Jornades sobre la Millora de la Gestió de l'Aigua a Catalunya (4es : 1993 : Pals )


Barcelona : ASAC, DL 1993
137 p. : il., gràf., taules ; 24 cm

Les Aigües pluvials de la urbanització "El Fornàs", l'antiga torrentera de la Vallvera i el túnel nou de sotavies / Miquel Trenchs i Mestre
Trenchs i Mestre, Miquel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 483 (març 1989), p. 30

Els Regadius del terme de Valls



En: Cultura. Valls. Segona època. Any LIII, Núm. 394 (novembre 1980), p. 18 : il. map
Plànol sobre els regadius de l'any 1920 realitzat pels alumnes de les classes de delineació de l'Institut de Formació Professional a partir de les dades de l'Ajuntament i sota la direcció del seu professor Andreu Puiz i Vera.

Els Regadius del terme de Valls / Josep Casañas i Guasch
Casañas i Guasch, Josep


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LIII, Núm. 391 (juliol-agost 1980), p. 32-38 : il.

Las Obras hidráulicas en los sistemas fluviales de la Costa Brava : preferencias locales y limitaciones de un modelo convencional de adaptación al riesgo de inundación / David Saurí i Pujol, Anna Ribas Palom, Dolors Roset i Pagès
Saurí i Pujol, David


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 22 (1999) , p. 79-94
Resums en castellà, francès i anglès.

Análisis preliminar de los esquemas de aprovechamiento hidráulico y energético en la comarca de la ribera del Ebro (Tarragona)



Madrid : Eyser, 1975
29 f. ; 30 cm
A la part superior de la portada: Comisión de Apoderados de la Ribera del Ebro.

Proyecto constructivo de la canalización del Barranco de Potxos en Ascó [Fitxer informàtic] / Miguel Herrero Pérez ; [dirigit per: Valentín Aceña Ramos]
Herrero Pérez, Miguel


2014
Dirigida per: Aceña Ramos, Valentín. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

El objetivo de este proyecto constructivo es la definición técnica para la construcción de una canalización que permita conducir el caudal correspondiente a la AMP del barranco de Potxos, y de esta forma mejorar las condiciones de drenaje de los colectores ARMCO existentes en la CN Ascó.

La Mina de la Sallida / Jaume Felip Sanchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 98 (agost 1995), p. 21-22 (Història) 

El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Una de les principals causes que explicaria l'abandonament de nuclis de població a les comarques pirinenques és, i ha estat, el conflicte. Conflictes molt diversos que es poden ca- talogar com a econòmics, socials, territorials, polítics i culturals. Tanmateix, sovint, aquestes desavinences humanes amaguen dificultats i disputes en relació amb l'accés, l'ús i la gestió dels recursos naturals. Són, per tant, conflictes ambientals. Un exemple d'això és la creixent problemàtica entorn a les persones desplaçades i migrants ambientals associades a les conseqüències del canvi climàtic d'origen antròpic i l'escalfament global. Però si bé aquest concepte és relativament nou (de fet, encara s'està debatent), el fenomen a què fa referència no ho és pas. En són un exponent clar els processos migratoris i el despoblament que va patir el Pirineu des de la segona meitat del segle XIX i sobretot durant les dècades centrals del segle XX. Els testimonis ens parlen de persones que es van veure empeses a deixar la seva terra per motius ambientals i per confrontacions relacionades amb els recursos naturals. En aquesta contribució analitzaré el cas concret de la construcció d'embassaments com un conflicte ambiental que va contribuir a la pèrdua de població a les comarques pirinenques durant el segle passat .